Asil de la Lactància

Autor Ramón Lucini Callejo 1909. C/Amadeu de Savoia, 14

Destinat a guarderia per als fills de les treballadores de la Tabacalera. Està construït de fàbrica de rajola amb llistes de bandes de taulells en tons blau i blanc. L'edifici-asil destaca per la seua façana còncava, a la qual antecedeix un xicotet pòrtic clàssic, quedant el conjunt còncau frontal tancat per un reixat. La distribució interior es realitza mitjançant dos patis interiors al voltant dels quals giraven les diferents dependències: la sala de bressols, una petita capella i zones de servicis. En l'actualitat acull el Balneari de l'Albereda.

 

Palau de l'Exposició

Autor Francisco Mora Berenguer 1909.  C/ Galícia, 1

Formava part dels diferents edificis construïts per a l'Exposició Regional i Nacional celebrada a València. Va ser construït en un temps rècord de setanta dies per a complir amb la data. En contemplar la façana podem trobar un estil neogòtic, d'arquitectures del gòtic civil religiós i militar. L'edifici consta de dues parts: l'ala noble i l'ala del pati. S'accedeix a l'interior pel vestíbul, il·luminat per un lluernari, on destaca una escala que condueix a la planta superior. Allí es troba el Saló de Recepció o Saló Noble. Aquest saló deixa meravellat a tot el que el visita per la bellesa de les seues vidrieres emplomades, la il·luminació de les quals ofereix diferents jocs cromàtics, els seus artesanats d'escaiola policroma, el seu sòl de mosaic Nolla i els alts sòcols de taulells.

Casa Pons (casa de les orenetes)

Autor Vicente Sancho 1909. Gran Via Marqués del Túria, 36- 40

Se li coneix popularment per "La Casa dels Pardalets" per tenir molta decoració naturalista d'orenetes en el vestíbul, les lleixes de les finestres. És un conjunt format per tres edificis (Gran Via Marquès del Túria 36, 38 i 40), dels quals el 36 i el 40 són idèntics

L'edifici té una composició de línies rectes i volums clars i geomètrics. Mitjançant un exercici d'abstracció, eliminant la decoració mural dels laterals, feta a imitació de pedra rugosa, i els citats detalls d'ocells, fulles vegetals i flors, l'edifici reflecteix una tendència a geometritzar els seus volums. La coronació de l'edifici fa que els dos cossos laterals ressalten, no solament pel seu parament llis i clar, sinó per ser més alts que la resta. En dites laterals se situa una finestra diferent que retalla escalonadament en la seua base. La tendència a la geometrització dels volums es maquilla amb molts detalls ornamentals naturalistes i imaginatius de l'arquitecte, en la qual la fauna i la flora són els protagonistes.

Edifici Indústria Llanera

Autor Alfonso Garín Ortolá 1917. C/ Amadeu de Savoia, 18

Va ser dissenyat com unes naus industrials d'estil modernista que va ocupar la Indústria Lanera Valenciana, la seua construcció es deu a l'arquitecte valencià Alfonso Garín, qui va projectar l'edifici en terrenys de l'Exposició Regional de 1909, on estava situat el Gran Casino i part de la Gran Pista. L'edifici, encara que de disseny senzill i racionalista, de composició contínua i modular, amb una clara finalitat funcional, mostra certa monumentalitat en la seua façana, marcadament horitzontal però amb diversos motius ornamentals secessionistes en punts claus com l'entrada principal, les obertures, els carcanyols d'arcs, comisas i coronamiento.Els seus murs van rebre un concienzudo tractament decoratiu, amb abundants motius ornamentals. Es tracta d'un dels primers edificis realitzats a València amb estructura de formigó armat. Es tracta d'un edifici amb estil Art Nouveau clarament horitzontal de línies i disseny senzill que mostra certa monumentalitat. La decoració en façana es troba en els punts clau, com l'entrada principal i en les obertures. Posteriorment ho ocupa l'Hotel The Westin Albereda València, un hotel luxós i exclusiu de cinc estreles.

Asil de Sant Joan de Déu

Autor Francisco Mora Berenguer 1907.  C/ Riu Tajo, 1

Respon a un nova concepció higienista que es plasma en la disposició oberta de l'edifici, amb àmplies galeries i terrasses, per a aprofitar els beneficis del sol i de la brisa marina. És un edifici de tres altures, tres per al cos central i dos per a les laterals. La planta general de l'edifici adopta una disposició simètrica en forma d'O, basada en un cos central, de major altura, i dues ales laterals que sorgeixen perpendicularment dels seus extrems. La construcció fa un ús abundant de la rajola utilitzada amb criteris d'austeritat, que solament es varien en la part superior del cos central on es formalitza una rematada de tall neomudèjar, amb la utilització d'elements ceràmics de color verd i blau. Les dues ales laterals estan construïdes com a colles d'un claustre amb dues altures; l'inferior format per arcs de mig punt i el superior amb obertures allindelades; en l'actualitat un dels laterals s'ha tancat per a donar major capacitat a les sales de consultes. Destaca en el conjunt de tot l'edifici la gran utilització de balustrades de rajola.

Fàbrica de Tabacs

Autor Ramón Lucini Callejo 1909. C/ Amadeu de Savoia, 11

Va ser en l'Exposició Regional "Palau de la Indústria", aconseguint així l'habilitació per a tal fi de l'edifici de la Fàbrica de Tabacs, que estava a punt d'inaugurar-se, a canvi de la construcció de l'Asil de la Lactància per als fills de les cigarreres. Edificat per a perdurar en el temps, el seu estil seriós i sever contrastava amb el caràcter efímer i pompós de la resta de les obertures escarseres sense amb prou feines decoració, la planta rectangular s'inspira en el Monestir de l'Escorial. El projecte fou de l'arquitecte Celestino Aranguren i dels enginyers Federico García i Mauro Serret, sent el director de les obres Ramón Lucini Callejo. Fa uns anys va passar a ser una oficina d'atenció ciutadana per a tràmits i gestions municipals.

Tinglados

Autors José María Fuster y Tomás/ Fausto Elio Vidarte 1914. Port de València

L'alçat frontal d'obra de fàbrica se'ns presenta com un arc de triomf amb dos mastelers en els extrems i dues columnes de fosa en tota l'altura de la façana. La realitat arquitectònica del port és molt variada des del punt de vista dels llenguatges arquitectònics que s'utilitzen. Dues construccions que coincident en el temps i en un període rellevant de l'arquitectura en la ciutat de València són tant els Tinglados com l'Estació Marítima. En ells podem destacar les elegants línies i l'harmoniós conjunt dels dipòsits coberts de mercaderies, la factura general de les quals ha contribuït a embellir el port. I aquest projecte d'Estació Marítima, sense acudir a les decadències de l'estil modernista, ha disposat un edifici de línies clàssiques que es troben a tenor del decorat i ornamentació general de les últimes construccions erigides a València arran de l'Exposició Regional. Els alçats laterals presenten un ritme de quatre pilastres que accentuen l'adreça vertical. En les dues façanes conviuen ornaments de dos períodes ben diferenciats: la sezession i el II imperi. Es repeteixen ornaments en els anells - mètopes amb tríglifs - gotes suspeses en una llarga vertical, elements vegetals i uns altres de ceràmica valenciana.