El Modernisme a València

El llenguatge Modernista es caracteritza per la seua proposta de ruptura amb l'Eclecticisme. Aquesta ruptura es mostra en general més clarament, per mitjà d'unes imatges de gran impacte formal i a voltes de fort colorit. Forma i color són a més expressió final d'eixe llenguatge artístic, per aquest motiu es pretén aprofundir en l'estudi i anàlisi gràfica de les façanes més que en el conjunt de l'obra arquitectònica. Pocs llenguatges arquitectònics són tan fàcilment recognoscibles com l'és el Modernista, a causa d'unes formes tan singulars o pel colorit que empra. És evident que el modernisme Valencià té el seu punt de partida en el corrent Modernista que embolica a Europa entre 1890 i 1910 i conèixer el desenvolupament dels diferents “modernismes” europeus ens permet tenir una visió comparativa que distingeix la nostra pròpia aportació. Per açò no podem oblidar que la ruptura, com a element coherent al de la “modernitat”, “novetat” i “progrés” és propiciada per una societat que evoluciona cap a la industrialització i que a Espanya queda reduïda a una burgesia de matís tradicional. D'altra banda, a València, eixa burgesia és qui s'encarregarà de domesticar el llenguatge i usar-lo a la seua conveniència. En d’altres paraules, es pretén ser “modern” però amb precaucions per a no pertorbar la imatge de conservadorisme burgés.

Sempre que a Espanya fem referència a l'arquitectura modernista pensem en Barcelona, o com a molt pensem en Comillas o en alguns edificis de la Corunya. València és una de les ciutats espanyoles amb major i millor mostra que aquest estil arquitectònic va donar en les primeres dècades del segle XX, quan ja a Europa flirtejaven amb l'Art Decó. el Modernisme va ser eclèctic, a causa de la perfecta assimilació de l'estil per part de la burgesia valenciana. La personalitat del Modernisme valencià es caracteritza per l'aplicació de les diverses tendències, sent molt barroca i exuberant en ocasions i geomètrica i ordenada, incorporant elements classicistes en unes altres. L'important creixement de la ciutat a la fi del XIX fa necessària la urbanització de terrenys fora de la muralla medieval (Eixample) i la modificació puntual de la trama viària de l'antic centre. Al començament del s. XX la burgesia urbana considerava la ciutat com un espai econòmic que hauria de ser econòmicament aprofitat.

Així doncs, el modernisme es va desenvolupar a València durant les dues primeres dècades del segle XX, seguint les influències arquitectòniques i artístiques de la Sezession vienesa, l'Art Nouveau francès i els corrents modernistes de Barcelona.  Aquest corrent, va fer que València adoptara moltes de les característiques del moviment, com és l'ús del ferro, la ceràmica i el vidre en els edificis, com a elements decoratius. El modernisme valencià es va caracteritzar per una certa exaltació de tot el propi, és a dir, l'horta, les falleres, les taronges i els pescadors, entre uns altres. Açò es pot veure en les obres plenes de mosaics de colors, escultures i adorns.

Però parlar del Modernisme a la ciutat de València, és parlar del seu Eixample, o si escau de l'estil Sezession, que és el que, amb major o menor qualitat o puresa va estar present en la major part de les noves construccions d'eixa part de la ciutat en expansió, entre els anys 1895 i 1910, i amb notòries influències, desviacions o adaptacions en les dues dècades següents. Es van construir una sèrie d'edificacions destinades a donar als nous barris valencians el toc de distinció d'eixe estil que incorpora adorns florals i figures humanes, alhora que integra els oficis artesans en l'arquitectura. Els anys d'expansió econòmica, que a València es corresponen amb el cicle que fa possible l'Exposició Regional de 1909, Nacional en 1910, van donar un gran impuls a la ciutat, que va créixer, sobretot en l'Eixample, més enllà de la Gran Via que rebria el nom del marqués del Túria, promotor de l'Exposició. En molts punts de l'Eixample van aparèixer exemples modernistes de notable factura, carregats de gràcia i imaginació.

Tot i que al mapa turístic de València sempre es destaca alguns d'aquests edificis (principalment l'Estació del Nord, el Mercat Central i el Mercat de Colom), el modernisme a la nostra ciutat compta amb una bona mostra d'edificis molt interessants, la majoria d'ells repartits entre el carrer Colom i la Gran Via Marquès del Túria. Entre els arquitectes valencians més destacats cal anomenar a Francisco Mora, Manuel Peris, Vicente Sancho i Vicente Ferrer, tots ells formats a Barcelona, a més de Demetrio Rives de formació madrilenya. No obstant, la intenció del blog no és parlar dels arquitectes sinó de les seus obres. Per tant si algú volguera informació sobre ells, ací no la trobarà.