Casa Jueva

Autor Juan Franciso Guardiola Martinez 1930. C/ Castelló, 20

Encara que no és estrictament un edifici modernista l'hem inclòs per les connotacions que té. Es tracta d'una edificació residencial d'estil art déco valencià en el qual es reutilitzaven de manera totalment lliure elements arquitectònics d'altres èpoques i cultures. A manera romàntica es posen al mateix nivell i s'usen indistintament en la composició columnes amb capitells egipcis, finestres ogivals o rematades exòtiques amb forma de pagoda, cosa que l'autor ja havia realitzat en altres edificis com en l'Ateneu Suec del Socor en 1927 o a la Casa Ferran Guardiola de Barcelona en 1929. 

El nom popular de casa jueva es deu a l'estrela de David que es troba just en la llinda de l'entrada de l'edifici. Va ser construïda per encàrrec de José Salom, molt probablement al cognom d'origen jueu del seu propietari es deu la utilització per part de l'arquitecte d'aquest element tan característic de la cultura hebrea.

L'edifici consta de planta baixa i sis altures. En l'eix central, quasi a l'altura dels ulls, en el centre del frontó curvilini que marca l'entrada, una estrela de sis puntes delineada en blava sobre una tela ondulada ocre ens dóna la clau per a entendre el perquè del seu sobrenom.

El que fa realment únic a aquest edifici és la seua façana. Aquesta respon a un ordre clàssic el que la divideix en tres cossos: basamental, central i superior.

El basament aquesta compost per dues plantes que en origen quedaven enquadrades per dues impressionants columnes neoegipcias de doble altura. Pel fet que l'edifici manca de qualsevol grau de protecció, en algun moment de la seua història, aquestes columnes van ser amputades en la seua part inferior, i substituïdes per uns aparadors i reixats de dubtós gust.

El cos de la façana està format per dos pisos on destaquen la composició dels balcons i la disposició i el ritme dels miradors centrals en fusta. La composició d'aquest element és menys volumètrica i més prolífica en l'ús del color. Destaca l'ús de ratlles horitzontals alternes en les pilastres; i ratlles horitzontals en les llindes.

Com a colofó, la rematada de l'edifici, es caracteritza per l'ús de línies fetes fallida en les pilastres centrals, la qual cosa dóna major moviment al conjunt. En aquesta part central, les tres finestres de l'última planta estan rematades amb arcs ogivals, i rosasses calades de clara inspiració àrab. Desgraciadament, i igual que va passar amb la part inferior, la part superior de la façana ha patit importants canvis en la seua composició, ja que en algun moment de la seua història van desaparèixer les rematades d'estil neo-hindú que a manera de pinacles coronaven la façana.