Mercat Central

Autors Alejandro Soler March i Francesc Guàrdia Vial Entre 1910 i 1928. Plaça del Mercat

L'espectacularitat del Mercat Central és innegable. Es tracta d'una de les edificacions més atractives i visitades de la ciutat de València. La seua arquitectura no trenca l'estètica de la plaça, on s'integra a la perfecció amb altres dos importants monuments: la Llotja de la Seda i l'església dels Sants Juanes. És, indubtablement, l'edifici més representatiu de la València que a principis del segle XX avança cap al progrés tecnològic i mercantil i se sent orgullosa del potencial agrícola de la seua horta. Aquesta aposta pel progrés i per la producció agrícola es desprèn de l'estructura modernista del mercat i de l’ornamentació simbòlica que observem en el seu interior. Les cúpules de ferro, cristall i ceràmica (la central arriba als 30 metres d'altura) i els penells que les coronen (la de la cotorra i la del peix), s'integren en una panoràmica paisatgística de torres i campanars eminentment valenciana. La ceràmica, el ferro, la pedra i especialment les vidrieres de colors adornen l'edifici exterior i interiorment. Com a elements decoratius té dos penells: un peix espasa i una cotorra, coneguda pel nom de “Cotorra del Mercat”. Façana de rajola rogenca porta una nota de fantasia modernista que contrasta amb les formes Sezession del Pavelló.

La distribució de l'interior és racionalista, de manera que les parades se situen al llarg d'una sèrie de carrers rectilinis travessades per dos amples vies. Els dos pavellons que flanquegen l'accés principal estan construïts enterament en rajola vista, amb aplicacions de pedra i de ceràmica decorada; mentre que el cos annexionat de Tinença d'Ajuntament segueix la construcció d'influència noucentista i queda rematat per torretes coronades per menudes cúpules semiesfèriques.