Estació del Nord

Autor Demetrio Ribes Marco 1917. C/ Xàtiva 

La decoració d’aquest edifici és una de les més belles, repleta de peces de ceràmiques, mosaics i taulells amb motius de l'horta valenciana; així com d'emblemes de la ciutat. En el més alt de l'Estació del Nord, podem veure presidint l'edifici un àguila de ferro, que simbolitza la velocitat amb les ales esteses sobre el rellotge i que ens retrotrau fins a l'esplendor d'una època i el poder d'una empresa: la Companyia dels Camins de Ferro del Nord d'Espanya. 

Les característiques que reuneixen les tres façanes de l'estació es caracteritzen en la utilització del mòdul com a element base d'agregació. En les façanes laterals el ritme de la utilització vertical de les pilastra és de proporció àuria, geomètrica, i defineix aquesta façana de tancament lateral sense color en l'ornamentació i amb textures d'imitació a carreus. En l'impressionant vestíbul de sostres profusament decorats amb adorns vegetals en majòlica i bigues de fusta, diversos mosaics desitgen "Bon viatge" al viatger en múltiples idiomes. Més enllà, s'estén l’amplíssima i lluminosa galeria, l'estructura de la qual de ferro en forma de volta dóna recer en l'actualitat als trens de rodalies i regionals. El ferro i el formigó armat que constitueixen les matèries primeres d'aquesta estació queden alleugerits mitjançant la riquesa de la seua decoració ceràmica, els seus forjats, les seues vidrieres i els seus revestiments de fusta. 

En l'ornamentació utilitza formes principalment d'influència sezzesion que aconsegueixen aquesta dialèctica entre formes i color dels taulells. La forma ornamental adquireix així un significat simbòlic que destaca sobre la seua missió ornamental. La façana principal presenta la imatge més rica quant a acabats, materials i ocupació del color. Aquest singular edifici modernista és del vessant més purista. 

En l'ornamentació tant exterior com a interior s'aplica la ceràmica valenciana. El color té el seu punt de partida ja en el projecte, on s'observa la situació d'aquest en la seua major part; es pot entendre la participació del color en les façana des de dos aspectes: un, com a element que accentua parts de la façana i dóna forma per contrast a les línies que ho emboliquen; i dos, el color s'utilitza com a recurs per a donar personalitat pròpia, quasi podria dir-se que autòctona des del material ceràmica, de gran tradició a València, des del to intens dels colors i des del propi tema representat. 

Els colors utilitzats són molt vius, amb un verd intens en les fulles com a fons sobre les quals destaquen el taronja, el blanc, el rosa i els reflexos metàl·lics de to rogenc. La vella artesania del taulell assimila amb celeritat el nou llenguatge policrom del modernisme.