La construcció es va iniciar en 1913, en l’antic barri de pescadors de València, i es va acabar en 1922. Pertany a l’estil eclèctic dominant en l'arquitectura oficial. Com la gran majoria dels edificis de Correus de l'època, la monumentalitat de la construcció és un símbol del progrés que van significar les comunicacions postals i telegràfiques en les primeres dècades del segle XX .
Encara que la façana principal aparenta simetria, és una construcció de planta irregular. El cos central de la façana sobreïx pel que fa als laterals. L'escalinata d'accés al vestíbul, amb el seu sostre de casetons de fusta, apareix així emmarcada per dos parells de columnes jòniques sobre les quals s'alça un arc de mig amb figures al·legòriques. Les escultures del timpà de l'arc de la façana principal representen els cinc continents i l'escut tallat en pedra de la ciutat. Les del coronament que flanquegen el rellotge mostren trios d'àngels portant cartes i símbols telegràfics, junt amb un vaixell i una locomotora de tren, conjunt que fa una al·legoria de les comunicacions per terra i mar. Destaquen també les dues cúpules blavenques amb garlandes daurades en contrast amb la blancor de la façana i les escultures alades que porten els missatges. En la part de l'edifici que dóna al carrer de Correus podem trobar dos lleons en les boques dels quals depositar els enviaments tant a l'estranger com nacionals.
Una vegada dins, sorprén la gran claraboia de ferro i vidre sobre l'espai oval on la gent espera per a enviar o arreplegar el seu correu. El centre al voltant del qual es desenvolupa tota l'activitat de l'edifici és el Saló Principal, un espai el·líptic cooronat per una gran vidriera artística dissenyada pels germans Mauméjean,composta per 370 panells i unes 3.500 peces de vidre que contenen els escuts de les 48 províncies d'Espanya, i al centre, fabricat en llautó, hi ha l'escut de la ciutat de València simbolitzant l'empresa Correos y Telégrafos.
Al 2004 va ser totalment restaurat. La modificació comportà la restitució d'una torre metàl·lica i envidrada, que incomprensiblement havia desaparegut, de 30 metres d'altura amb una bella escala de caragol per accedir a un mirador i un astrolabi esfèric per l'entramat del qual es colen els rajos de sol que permet gaudir de la façana de l'edifici.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada