Hotel Palace

Autor Antonio Martorell Trilles 1906. C/de la Pau 42, amb C/ Bonaire

 

Va ser construït per a ús residencial encara que al poc temps es va convertir en establiment hoteler, ús que ha tornat a exercir en l'actualitat. L'edifici va ser alçat per encàrrec d'Enrique Trenor en l'última fase de la finalització del carrer de la Pau, que va permetre la seua connexió amb la Glorieta i el Parterre. L'edifici dóna a tres carrers, carrer de la Pau, carrer Bonaire en la seua part lateral i la part posterior al carrer Verger.
En la seua façana destaca la marquesina d'estil modernista que dóna entrada a l'hotel, el mirador de fusta que fa xamfrà amb el carrer Bonaire, l'ornamentació floral típicament modernista, la utilització de columnes de ferro colat i els balcons i finestrals amb barana forjada en ferro, també amb decoració vegetal.

 

És un dels hotels més antics de la ciutat i en ell es van allotjar nombrosos intel·lectuals i artistes durant la guerra civil espanyola ja que durant la contesa va ser la seu del Ministeri d'Instrucció Pública i de la Casa de Cultura entre 1936 i 1939 que estava presidida pel poeta Antonio Machado. Va ser residència i refugi d'intel·lectuals sobretot a partir de l'establiment a València de la capital de la Segona República Espanyola, després del setge de Madrid. En la façana, al costat de l'entrada, hi ha una placa conmemotiva de l'ajuntament de València que així ho recorda.

 

A mitjan dècada dels 2000 es va realitzar una rehabilitació integral de l'edifici amb projecte de l'arquitecte José Manuel Barrera Puigdollers, per al seu condicionament com a hotel, recuperant així l'antic ús hoteler de l'hotel Palace. Després de la seua rehabilitació, pertany a la cadena hotelera Vincci que opera amb el nom d'Hotel Vincci Palace.