Casa Chapa

Autor Carlos Carbonell Panella 1914. Gran Via Marqués del Turia, 63-67/ C/ Comte Salvatierra 

Aquest conjunt d'edificis respon a un sol projecte de façana unitari d'una longitud aproximada de 180 m. de desenvolupament, que en realitat consta de 8 parcel·les que tenen en els xamfrans una traça irregular i rectangulars les del front de la Gran Via. Aquestes parcel·les van ser assignades a tres arquitectes diferents que mantenint la unitat compositiva de façana, van projectar diferents solucions de distribucions de les plantes d'habitatges, encara que totes elles recolzades en la implantació d'una escala centrada en segona crugia, celoberts intermedis i cinc o sis crugies de fons edificat. Antonio Martorell edifica entre 1909 i 1911 en Gravador Esteve nº 36 i 38 i en la plaça Canovas del Castillo núm. 1 i 3, Emilio Ferrer en la parcel·la de Gran Via núm. 69 l'any 1911 i a Carlos Carbonell se li assignen les dels número 65 i 67 amb xamfrà a Conde Salvatierra, el projecte del qual data ja de 1913.

Predominen les influències franceses en les formes del xamfrà d'ornamentació art nouveau i la rematada en forma d’ona de la cornisa emfatitza l'homogeneïtat del conjunt.  Té una composició horitzontal determinada per la línia de les balconades seriades que es trenca en els xamfrans, on la verticalitat pren importància gràcies als miradors i rematades. Entre les formes més pròpies de Carbonell destaca la rematada de cornisa en forma d'arc amb les columnes trencallums; en els capitells de les columnes s'observa la influència de Ll. Doménech, que utilitza el recurs de baixar el fust de la seua situació de rematada.

Edifici Sánchez de León

Autor Lucas García Cardona 1896. C/ Sant Vicent Màrtir, 2 amb C/ Santa Catalina

És un edifici dotat d'un eclecticisme lliure i desembolicat, barroc i afrancesat alhora, amb una decoració policroma a causa del contrast de materials o per la inclusió de ceràmiques vidriades. Per a poder obtenir una major superfície dedicada per als comerços el seu petit vestíbul també es disposa en el lateral de la parcel·la. La cantonada adquireix el major protagonisme, no solament enxamfranant-se com en l'edifici de davant, ja esmentat, sinó avançant-se a més sobre el carrer amb el cos de miradors i ampliant el seu esveltesa amb la cúpula amb llanterna sobre el cos de l'àtic. Com en la majoria dels edificis coetanis, la composició de façana de les plantes baixes s'articula juntament amb el pis d'entresòl quedant en la línia de carrer, sent les plantes superiors destinades als habitatges les que configuren els diferents cossos volats de balconades o miradors i quedant l'últim cos esquinçat de les golfes rematat per un impressionant ràfec de fusta. L'ornamentació a força de reminiscències orientals destaca sobretot en l'últim dels seus cinc pisos, on descobrim els finestrals emmarcats per uns bells estípits que culminen en un expressiu cap zoomorfa esculpida amb gran elegància. Les parets de rajola vista no impedeixen que la nostra mirada s'alce cap a l'alt per contemplar la sanefa que separa el cinquè pis de la teulada, una esplèndida decoració a manera de garlanda vegetal que destaca sobre un fons ceràmic roig fosc. Així mateix, l'espectacular ràfec d'artesonat confereix a l'edifici tot l'orgull amb que la graciosa cúpula-mansarda situada en la teulada observa a la ciutat des dels seus elaborats ulls de bou. La totalitat del conjunt de l'edifici resulta de gran harmonia a l'enxamfranar una façana que juga amb els finestrals d'arc de mig punt situats en la primera planta, per a continuar desplegant-se en els pisos restants combinant balconades que entren i ixen als que s’aboquen àmplies finestres rectangulars.

   

Edifici Monforte

 Autor Lucas García Carmona 1896. Plaça de la Reina amb C/ Sant Vicent

És un magnific exemple d'eclecticisme més cosmopolita. Consta de planta baixa, entresòl i quatre pisos. La planta baixa comercial del qual apareix formada per una seriada lògia sostinguda per columnes de fosa en que la seua arqueria queda integrada també el pis d'entresòl, on es van situar els que van ser famosos magatzems Isla de Cuba. Les portades d'ingrés quasi desapareixen en dissimular-se entre els locals comercials, sent aquests i no un ingrés monumental el que caracteritzen les plantes baixes, els pisos superiors es destinaven generalment a habitatges de lloguer i presenten una sèrie d'obertures repetides molt decorats. La utilització de decoracions de policromies amb motius hel·lenístics, frisos amb palmeta i elements ornamentals de gran grandària en ferro colat i les ceràmiques de la seua façana que representen figures de bacants dansant donen un aspecte més luxós a la façana. Així, per exemple, s'empren gruixudes columnes de ferro d'ordre jònic o corinti. La policromia s'estén per la façana mitjançant el contrast entre diferents materials: pedra, rajola envernissada, ferro, fusta, l'ocupació d'estucats i fins i tot peces ceràmiques o de pisa vidriada. En l'actualitat part de l'edifici està ocupat per oficines de CaixaBank.

Casa Ferrer (Casa de les Taronges)

Autor Vicente Ferrer Pérez 1908. C/ Ciril Amorós amb C/ Pizarro

Està construïda sobre un solar poligonal que dóna a una cantonada axamfranada. Consta de planta baixa, i tres pisos dedicat a habitatge, el pis principal està clarament destacat. Té estructura de murs portants amb arcs de descàrrega i biguetes metàl·liques. L'escala, que ventila per finestres al celobert i muntera superior se situa en el xamfrà i serveix a dos habitatges per planta. Cada façana té un model de composició diferent, la façana exterior s'adorna amb elements petris i ceràmics amb ús de taulells en forma de damer blanc i verd, sent molt cridanera la garlanda de ceràmica vidriada que corona l'edifici. La reixes són forjades amb motius vegetals i geomètrics. Els habitatges tenen en les zones nobles decoració modernista a força de sòcols de fusta, frisos i escaioles.

 

Edifici Francisco Sancho

Autor Vicente Rodríguez Martín 1909. Gran Via Marquès del Túria amb Russafa.

Tradicionalment se li ha atribuït a l'arquitecte Demetrio Ribes o fins i tot al mestre d'obres Francisco Almenar, si bé no ha pogut constatar-se documentalment, tampoc ha pogut ser desmentit. Es tracta en realitat de dos edificis independents. Podem apreciar en ells la influència de l'escola vienesa d'Otto Wagner i el corrent modernista Sezession al costat de certa permanència academicista. Ceràmica vidriada, elements horitzontals en relleu, corones de llorer, garlandes, cercles i en general l'ús d'elements decoratius suspesos ens remeten al modernisme vienès. La disposició ordenancista de les façanes, amb accessos centrats i la seua organització en tres cossos clarament diferenciats (basament, cos central i rematada), ens parlen de la permanència academicista. En el cos central els buits s'agrupen formant unitats compositives de major grandària. El treball en ferro i fusta de baranes i portes d'accessos ens parlen de la cura per les anomenades arts menors.
Consta de planta baixa i quatre altures. En la seua façana destaca la seua rica ornamentació floral, típicament modernista i el minuciós treball de ferreria en les balconades i finestrals acabats en ferro forjat. En la quarta altura destaca un finestral tripartit.

Casa Peris

Autor José Mª Manuel Cortina 1897 C/ Cavallers, 8.

És una de les primeres obres en les quals mostra de forma rotunda el seu característic repertori arquitectònic, constituït per estilitzats elements i motius medievalitzants immersos en una atmosfera arabitzant. En ell, els arcs lobulats sobre columnetes de ferro colat manifesten la seua personal interpretació de l'arquitectura gòtica. Té planta baixa i quatre pisos superiors amb un sol habitatge per planta, i les seues façanes, acabades amb materials diversos recordant les antigues edificacions palatines del carrer Cavallers, es componen horitzontalment, amb buits jerarquitzats i diferents en cadascuna de les seues quatre altures.

Edifici Cortina I

Autor José Mª Manuel Cortina Pérez 1896 C/ Félix Pizcueta 3.

Curiosa reinterpretació de l'arquitectura gòtica i de caràcter historicista. Destaca la importància que dóna a la planta principal, ja aquesta disposa de robusts miradors i amplis finestrals i la resta de les plantes està elevada sobre un cos basamental que engloba les dues plantes inferiors, en la qual planteja potents miradors i amplis buits, de diferent escala que, a més, està subratllada per la disposició de torrasses en els extrems de la seua façana. En planta pren un esquema característic de les "cases-palau" de l'època, amb un gran pati en el qual s'inclou un cos de cavallerisses. Els elements decoratius profusament distribuïts per la façana, entre els quals destaca un drac alat com a rematada de l'arc de mig punt de l'entrada. A l'interior destaca la seua impressionant escala, traçada de manera que permeta un fàcil accés a la planta principal en un edifici que mancava d'ascensor.

Un altre edifici al carrer Sorní