Casa dels Dracs

Autor José Manuel Cortina Pérez 1901. C/ Sorní amb Jorge Juan

L'ornamentació principal són flors i dracs. L'estil de l'edifici va prendre el nom de “medievalisme fantàstic”. L'obra, dins de les limitacions que imposa l'ornamentació, té com a principal objectiu la significació, amb aspectes historicistes heretats del gòtic que aporten un univers de símbols personals: dracs, escuts, locomotores alades, la rosa i greques. Consta de tres altures més un entresòl, tal com manaven les ordenances de l'època. Hi ha una locomotora en la façana. L’estrela que apareix en ella és solament una picada d'ullet a la companyia de Ferrocarrils del Nord. Al costat d'aquests éssers mitològics, barreja d'humà, rèptil i enfiladissa, hi ha columnes volades en les quals s'enrosquen garlandes vegetals, estels i fins i tot una locomotora amb ales. Sobre la façana, on s'alterna el color crema amb el roig del caravista, destaca també el bell forjat de les balconades.

 

Edifici Sagnier o Gómez II

Autor Francisco Mora Berenguer 1905.  C/ Pau 21 i 23

Mora va realitzar aquesta obra a partir d'un projecte d'Antonio Martorell de 1901, del que va mantenir l'organització de buits introduint un radical canvi en el llenguatge. Crida poderosament l'atenció a causa de, entre altres coses, el fet que els murs, en un típic recurs del disseny de Mora, conjuguen la imitació de carreus amb paraments llisos pintats en verd pàl·lid. Els buits estan lobulats i rebaixats amb suaus formes. La decoració, a força de fulles d'acant, està modelada en acusat relleu contrastant amb els balconatges d'obra calada del pis principal. Completen l'efecte miradors de grans llunes de vidre així com coronaments de línies complicades adornades per òculs. S'emfatitza el xamfrà mitjançant un torre circular rematat amb templet de columnes corínties cobert amb cúpula d'escatades teules..

Una important diferència formal veiem entre aquest edifici i el del núm. 31. En aquest. el lateral segueix la mateixa composició decorativa que la façana principal, mentre que en l'edifici del núm. 31 la façana lateral és molt senzilla, sense balconades, amb finestres molt sòbries que contrasten amb la fascinant façana principal que dóna al

En la primera planta d'aquest cos destaca el mirador poligonal de grans obertures coronat amb balconada d'ampit calat de pedra. Acaba la façana amb gablets mixtilinis perforats per òculs, sobre obertures dobles o senzills, combinant-se en els paraments dos acabats: xapat amb ceràmica bisellada de color verd suau i arrebossats de morter amb especejament de cadirat. Formes d'inspiració vegetal es revelen en el tractament dels buits, en les baranes bombades i en els cobrepersianes.

 

Edifici Sagnier o Gómez I

Autor Francisco Mora Berenguer 1903.  C/ Pau, 31

Consta de quatre altures i planta baixa diferenciant la principal amb balconada d'obra sobre el vestíbul i mirador de grans llunes en el xamfrà. Destaca una gran portada trilobulada decorada amb rams de flors. Sobre ella s'alça un balconatge que dibuixa amb mestratge boniques fulles de llorer que formen corones, remarcant amb açò que es tracta de la planta noble o principal de l'edifici. Les balconades de les següents plantes són de ferro amb finestrals també trilobulats. Ací es combina la decoració vegetal amb la imitació de carreus que li dóna cert empaquetatge a l'edifici. En el primer pis podem admirar un gran mirador axamfranat.

Disposa de dues escales, una per al principal més accessible i rellevant, i una altra per a la resta de l'edifici, responent a les exigències burgeses en edificis compartits per propietaris i inquilins. Els murs, en un típic recurs de Mora, conjuguen la imitació de carreus amb paraments llisos. Les obertures són lobulats i rebaixats. La decoració és d'elements vegetals amb acusat relleu en les balconades d'obra que se situen sobre l'accés i coronant el mirador. 

Casa Ordeig

Autor Francisco Mora Berenguer 1907. Plaça del Mercat, 1 amb C/Ramellets

És d'estil neogòtic, amb abundants motius que troben inspiració directa en la veïna Llotja de la Seda. La cara de l'edifici que recau sobre la plaça del Mercat, des de lluny, sembla una torre exempta que, amb la seua altura de tres pisos, sobreix majestuosa sobre les construccions confrontants. Cal doblegar per l'estret carrer Ramellets per a poder contemplar la resta de la magnífica façana i l'entrada principal, amb un impressionant portaló de fusta tallada i forja. La decoració arreplega elements florals i fruites, com a representació de la fèrtil horta valenciana, però també motius gòtics, encara que passats per un tamís eclecticista: arcs apuntats, fantàstics lleons d'anatomia reptilínia o finestres globulades. cal destacar també les seues balconades de forja sobre taulells blancs i blaus.

Casa Ortega

Autor Manuel Peris Ferrando 1906. Gran Via Marquès del Túria, 9

Edifici d'habitatges en la línia "Art Nouveau". Sense entresòl, cada planta té tractament diferenciat de buits. Les obertures de mig punt, amb marcs que pretenen transformar-los en circulars i fins i tot diversos circulars partits per un mainell, caracteritzen la façana. L'ornamentació, de l'escultor-decorador Joaquín Real, és un bigarrat conjunt d'escultures naturalistes, amb representacions humanes, animals i florals. Sobre l'accés, la balconada té un complicat ampit calat sostingut per dos atlantes. En la rematada, l'heura i grans margarides s'entrellacen entre retorçats circells. Sobre la porta sorgeix una balconada d'ampit calat en la seua forma ornamental que sosté dues figures d'alants: un home vell i una dona jove, descansant en pluteus amb forma de flors.

Casa Noguera

Autor Francisco Mora Berenguer 1909. Plaça de l’Ajuntament, 22

Construcció eclèctica, neogoticista, que s'inscriu en la línia historicista. L'edifici Noguera integra planta baixa comercial (n un dels seus baixos i durant molts anys, en aquest edifici se situava la famosa llibreria Maraguat) i entresòl dividit en tres carrers, amb grans buits de mig punt, relegant l'accés als habitatges al lateral, i quatre plantes per a habitatges. Cadascuna d'elles rep en façana un llenguatge diferent, destacant la importància de la primera, que sempre era la principal, i que en aquest cas es defineix per la inclusió d'un mirador continu, calat, disposat a manera de davant-façana i caracteritzat per l'ocupació de fines columnes fasciculades que suporten arcs conopials angrelats, té certa semblança amb la decoració exterior del pavelló del consolat de la Llotja de València, el que sembla vol inspirar-se. Aquest mirador serveix de base a la terrassa del pis segon. Els pisos tercer i cambra es protegeixen amb ampits de forja sobre volades individuals en el primer cas i continu en l'última planta. Finalment una gran cornisa composta d'arquets ogivals polilobulats i rematada per pinacles corona la composició el seu pis principal.

Casa Suay

Autor Francisco Mora Berenguer 1919. Plaça de l’Ajuntament, 23 amb C/ Correus, 1

Es va construir a instàncies de l'empresari Luis Suay. Va en la línia de la Casa Noguera del mateix autor.

El solar és de planta quadrangular amb dues mitgeres i dues façanes, estant la cantonada que formen aquestes aixamfranada. El concepte principal de la composició en planta es confia al gran mirador circular que funciona com a autèntica ròtula que articula les dues façanes. Aquest mirador, que abasta tres plantes, és el que defineix l'escala del conjunt.

L'estructuració compositiva i ornamental de l'edifici pot adscriure's a l'historicisme neogòtic, manifestat sobretot en els arcs lobulats, així com en la rematada que el corona.

La fusteria exterior és de fusta, amb persianes de tipus americà en els buits. Els ampits dels balcons estan realitzats en ferro forjat, a excepció del balcó central del pis principal, que es va construir d'obra.

Malgrat el to medievalitzant del conjunt, com a decoració interior del gran mirador sorgeix una reproducció de les columnes modernistes amb mosaic emprades per Doménech i Montaner en el Palau de la Música Catalana i que també recorden a les columnes del vestíbul de l'Estació del Nord de Ribes.