Edifici Cortina Pérez

Autor José Mª Cortina Pérez 1905 c/ Sorní, 23

És una obra per al seu germà Antonio. Es tracta d’un compacte edifici de quatre alçades destinat a ús residencial. Es tracta d'un ampli xamfrà que cobreix pràcticament la totalitat del front, deixant escarides testeres en els seus extrems. Per la seua banda, aquesta mateixa posició del solar provoca unes bogues interiors en embut que converteixen la parcel·la en virtualment triangular.

La seua façana té un aspecte medieval i fantàstic i s'organitza en tres parts: una de central i dos extrems que ocupen els cantons simètricament. Cadascuna presenta, al seu torn, una perfecta simetria en la seua definició; el tram de façana a cada costat dels xamfrans és igual en longitud que les altres dues façanes. Els xamfrans, a més, es coronen en el seu centre per un frontó d'elevats pendents, que contribueix a l'aire fantàstic en major mesura. Verticalment, la façana també es compon de tres parts significatives: la planta baixa, les dues plantes centrals, i l'última. Els buits col·laboren en l'ordenació de totes aquestes parts amb una successió d'una certa cadència. Únicament destaca el centre de la façana, on els buits s'agrupen de manera diferent, els tres en planta primera i solament dos en planta segona. Tota la fenestració consisteix en buits verticals fins al sòl, on apareix o no la balconada com a base, segons el lloc d'importància en el conjunt de la façana. Destaca en la composició de la façana la decoració triada, en la qual s'observa una inspiració medievalista amb motius fantàstics que aporten la part naturalista de l'obra en els menuts detalls d'extrems de llindes, trencaaigües, caps de pilastres, dentat de cornisa i altres múltiples punts.

Els materials que la defineixen suposen una combinació de fragments de rajola rosada amb pedra blanca, i constitueix el primer l'armadura de la composició a manera de pilastres i llindes. D'aquesta forma, la rajola se situa a l'entorn dels dos cantons, així com la franja de coronació de l'edifici. Els diversos motius ornamentals, de tall naturalista o medieval, així com cornises i ressalts, reprenen el color arena per a contribuir a donar la unitat a l'edificació.