Edifici Monforte

 Autor Lucas García Carmona 1896. Plaça de la Reina amb C/ Sant Vicent

És un magnific exemple d'eclecticisme més cosmopolita. Consta de planta baixa, entresòl i quatre pisos. La planta baixa comercial del qual apareix formada per una seriada lògia sostinguda per columnes de fosa en que la seua arqueria queda integrada també el pis d'entresòl, on es van situar els que van ser famosos magatzems Isla de Cuba. Les portades d'ingrés quasi desapareixen en dissimular-se entre els locals comercials, sent aquests i no un ingrés monumental el que caracteritzen les plantes baixes, els pisos superiors es destinaven generalment a habitatges de lloguer i presenten una sèrie d'obertures repetides molt decorats. La utilització de decoracions de policromies amb motius hel·lenístics, frisos amb palmeta i elements ornamentals de gran grandària en ferro colat i les ceràmiques de la seua façana que representen figures de bacants dansant donen un aspecte més luxós a la façana. Així, per exemple, s'empren gruixudes columnes de ferro d'ordre jònic o corinti. La policromia s'estén per la façana mitjançant el contrast entre diferents materials: pedra, rajola envernissada, ferro, fusta, l'ocupació d'estucats i fins i tot peces ceràmiques o de pisa vidriada. En l'actualitat part de l'edifici està ocupat per oficines de CaixaBank.

Casa Ferrer (Casa de les Taronges)

Autor Vicente Ferrer Pérez 1908. C/ Ciril Amorós amb C/ Pizarro

Està construïda sobre un solar poligonal que dóna a una cantonada axamfranada. Consta de planta baixa, i tres pisos dedicat a habitatge, el pis principal està clarament destacat. Té estructura de murs portants amb arcs de descàrrega i biguetes metàl·liques. L'escala, que ventila per finestres al celobert i muntera superior se situa en el xamfrà i serveix a dos habitatges per planta. Cada façana té un model de composició diferent, la façana exterior s'adorna amb elements petris i ceràmics amb ús de taulells en forma de damer blanc i verd, sent molt cridanera la garlanda de ceràmica vidriada que corona l'edifici. La reixes són forjades amb motius vegetals i geomètrics. Els habitatges tenen en les zones nobles decoració modernista a força de sòcols de fusta, frisos i escaioles.

 

Edifici Francisco Sancho

Autor Vicente Rodríguez Martín 1909. Gran Via Marquès del Túria amb Russafa.

Tradicionalment se li ha atribuït a l'arquitecte Demetrio Ribes o fins i tot al mestre d'obres Francisco Almenar, si bé no ha pogut constatar-se documentalment, tampoc ha pogut ser desmentit. Es tracta en realitat de dos edificis independents. Podem apreciar en ells la influència de l'escola vienesa d'Otto Wagner i el corrent modernista Sezession al costat de certa permanència academicista. Ceràmica vidriada, elements horitzontals en relleu, corones de llorer, garlandes, cercles i en general l'ús d'elements decoratius suspesos ens remeten al modernisme vienès. La disposició ordenancista de les façanes, amb accessos centrats i la seua organització en tres cossos clarament diferenciats (basament, cos central i rematada), ens parlen de la permanència academicista. En el cos central els buits s'agrupen formant unitats compositives de major grandària. El treball en ferro i fusta de baranes i portes d'accessos ens parlen de la cura per les anomenades arts menors.
Consta de planta baixa i quatre altures. En la seua façana destaca la seua rica ornamentació floral, típicament modernista i el minuciós treball de ferreria en les balconades i finestrals acabats en ferro forjat. En la quarta altura destaca un finestral tripartit.

Casa Peris

Autor José Mª Manuel Cortina 1897 C/ Cavallers, 8.

És una de les primeres obres en les quals mostra de forma rotunda el seu característic repertori arquitectònic, constituït per estilitzats elements i motius medievalitzants immersos en una atmosfera arabitzant. En ell, els arcs lobulats sobre columnetes de ferro colat manifesten la seua personal interpretació de l'arquitectura gòtica. Té planta baixa i quatre pisos superiors amb un sol habitatge per planta, i les seues façanes, acabades amb materials diversos recordant les antigues edificacions palatines del carrer Cavallers, es componen horitzontalment, amb buits jerarquitzats i diferents en cadascuna de les seues quatre altures.

Edifici Cortina I

Autor José Mª Manuel Cortina Pérez 1896 C/ Félix Pizcueta 3.

És coneguda també com a Casa de les Creus. Combina per igual els estils neogòtic, neomudèjar i neobizantí posseint elements de cada estil mesclats indistintament com una curiosa reinterpretació de l'arquitectura gòtica i de caràcter historicista. Consta de planta baixa i tres altures i àtic en les torrasses dels extrems. A la porta principal apareix un drac alat i en les rematades de les torrasses es poden apreciar quatre dracs alats més, dos en cada torrassa. Destaca la importància que dóna a la planta principal, ja aquesta disposa de robusts miradors i amplis finestrals i la resta de les plantes està elevada sobre un cos basamental que engloba les dues plantes inferiors, en la qual planteja potents miradors i amplis buits, de diferent escala que, a més, està subratllada per la disposició de torrasses en els extrems de la seua façana. En planta pren un esquema característic de les "cases-palau" de l'època, amb un gran pati en el qual s'inclou un cos de cavallerisses. Els elements decoratius profusament distribuïts per la façana, entre els quals destaca un drac alat com a rematada de l'arc de mig punt de l'entrada. A l'interior destaca la seua impressionant escala, traçada de manera que permeta un fàcil accés a la planta principal en un edifici que mancava d'ascensor.

Casa Barona

Autor Javier Goerlich Lleó 1914.  Gran Via Marqués del Túria, 70

Destaquen els dissenys de baranes, decoració floral dels capitells de les columnes o cornisa superior de rematada. Composició simètrica de façana estructurada en tres parts. L'entresòl s'integra en la composició amb la planta baixa, el pis principal s'accentua amb el mirador central i les balconades corregudes laterals. Cadascun dels pisos superiors se significa de forma diferent partint de la mateixa distribució de buits i massissos. Tot l'edifici queda rematat pel cos superior amb la torrassa central, on es va addicionant una major càrrega decorativa.

Casa Sancho

Autor Joaquín Arnau Miramón 1901. C/ de la Pau, 19 amb C/ Comèdies, 8

Usa primíssimes columnes de ferro en les plantes baixes, a fi d'aconseguir el màxim espai possible per a les vitrines i els aparadors de les tendes. També utilitza tornapuntes calades per a substituir les cartel·les de les balconades. El seu xamfrà aquesta subratllat per una curiosa torreta poligonal, en volada, rematada per un agut capitell. Boterells de ferro amb caps de lleó sustenten una gran balconada balustrat. En la cornisa trobem una bella sanefa decorada amb colors blancs i blaus. Per tot l’edifici s’aboquen acroteris de ceràmica com caps lleonins i un bell reixat de ferro forjat envolta la terrassa d'aquesta increïble casa.