Autor Lucas García Cardona 1896. C/ Sant
Vicent Màrtir, 2 amb C/ Santa Catalina
És un edifici dotat d'un eclecticisme lliure i desembolicat,
barroc i afrancesat alhora, amb una decoració policroma a causa del contrast de
materials o per la inclusió de ceràmiques vidriades. Per a poder obtenir una
major superfície dedicada per als comerços el seu petit vestíbul també es
disposa en el lateral de la parcel·la. La cantonada adquireix el major
protagonisme, no solament enxamfranant-se com en l'edifici de davant, ja
esmentat, sinó avançant-se a més sobre el carrer amb el cos de miradors i
ampliant el seu esveltesa amb la cúpula amb llanterna sobre el cos de l'àtic.
Com en la majoria dels edificis coetanis, la composició de façana de les
plantes baixes s'articula juntament amb el pis d'entresòl quedant en la línia
de carrer, sent les plantes superiors destinades als habitatges les que
configuren els diferents cossos volats de balconades o miradors i quedant
l'últim cos esquinçat de les golfes rematat per un impressionant ràfec de
fusta. L'ornamentació a força de reminiscències orientals destaca sobretot en
l'últim dels seus cinc pisos, on descobrim els finestrals emmarcats per uns
bells estípits que culminen en un expressiu cap zoomorfa esculpida amb gran
elegància. Les parets de rajola vista no impedeixen que la nostra mirada s'alce
cap a l'alt per contemplar la sanefa que separa el cinquè pis de la teulada,
una esplèndida decoració a manera de garlanda vegetal que destaca sobre un fons
ceràmic roig fosc. Així mateix, l'espectacular ràfec d'artesonat confereix a
l'edifici tot l'orgull amb que la graciosa cúpula-mansarda situada en la
teulada observa a la ciutat des dels seus elaborats ulls de bou. La totalitat
del conjunt de l'edifici resulta de gran harmonia a l'enxamfranar una façana
que juga amb els finestrals d'arc de mig punt situats en la primera planta, per
a continuar desplegant-se en els pisos restants combinant balconades que entren
i ixen als que s’aboquen àmplies finestres rectangulars.
