dimecres, 20 de novembre del 2019

Casa Ordeig

Autor Francisco Mora Berenguer 1907. Plaça del Mercat, 1 amb C/Ramellets

És d'estil neogòtic, amb abundants motius que troben inspiració directa en la veïna Llotja de la Seda. La cara de l'edifici que recau sobre la plaça del Mercat, des de lluny, sembla una torre exempta que, amb la seua altura de tres pisos, sobreix majestuosa sobre les construccions confrontants. Cal doblegar per l'estret carrer Ramellets per a poder contemplar la resta de la magnífica façana i l'entrada principal, amb un impressionant portaló de fusta tallada i forja. La decoració arreplega elements florals i fruites, com a representació de la fèrtil horta valenciana, però també motius gòtics, encara que passats per un tamís eclecticista: arcs apuntats, fantàstics lleons d'anatomia reptilínia o finestres globulades. cal destacar també les seues balconades de forja sobre taulells blancs i blaus.


Casa Ortega

Autor Manuel Peris Ferrando 1906. Gran Via Marquès del Túria, 9

Edifici d'habitatges en la línia "Art Nouveau". Sense entresòl, cada planta té tractament diferenciat de buits. Les obertures de mig punt, amb marcs que pretenen transformar-los en circulars i fins i tot diversos circulars partits per un mainell, caracteritzen la façana. L'ornamentació, de l'escultor-decorador Joaquín Real, és un bigarrat conjunt d'escultures naturalistes, amb representacions humanes, animals i florals. Sobre l'accés, la balconada té un complicat ampit calat sostingut per dos atlantes. En la rematada, l'heura i grans margarides s'entrellacen entre retorçats circells. Sobre la porta sorgeix una balconada d'ampit calat en la seua forma ornamental que sosté dues figures d'alants: un home vell i una dona jove, descansant en pluteus amb forma de flors.


Casa Noguera

Autor Francisco Mora Berenguer 1909. Plaça de l’Ajuntament, 22

Construcció eclèctica, neogoticista, que s'inscriu en la línia historicista. L'edifici Noguera integra planta baixa comercial (n un dels seus baixos i durant molts anys, en aquest edifici se situava la famosa llibreria Maraguat) i entresòl dividit en tres carrers, amb grans buits de mig punt, relegant l'accés als habitatges al lateral, i quatre plantes per a habitatges. Cadascuna d'elles rep en façana un llenguatge diferent, destacant la importància de la primera, que sempre era la principal, i que en aquest cas es defineix per la inclusió d'un mirador continu, calat, disposat a manera de davant-façana i caracteritzat per l'ocupació de fines columnes fasciculades que suporten arcs conopials angrelats, té certa semblança amb la decoració exterior del pavelló del consolat de la Llotja de València, el que sembla vol inspirar-se. Aquest mirador serveix de base a la terrassa del pis segon. Els pisos tercer i cambra es protegeixen amb ampits de forja sobre volades individuals en el primer cas i continu en l'última planta. Finalment una gran cornisa composta d'arquets ogivals polilobulats i rematada per pinacles corona la composició el seu pis principal.


Casa Suay

Autor Francisco Mora Berenguer 1919. Plaça de l’Ajuntament, 23 amb C/ Correus, 1

Es va construir a instàncies de l'empresari Luis Suay. Va en la línia de la Casa Noguera del mateix autor.

El solar és de planta quadrangular amb dues mitgeres i dues façanes, estant la cantonada que formen aquestes aixamfranada. El concepte principal de la composició en planta es confia al gran mirador circular que funciona com a autèntica ròtula que articula les dues façanes. Aquest mirador, que abasta tres plantes, és el que defineix l'escala del conjunt.

L'estructuració compositiva i ornamental de l'edifici pot adscriure's a l'historicisme neogòtic, manifestat sobretot en els arcs lobulats, així com en la rematada que el corona.

La fusteria exterior és de fusta, amb persianes de tipus americà en els buits. Els ampits dels balcons estan realitzats en ferro forjat, a excepció del balcó central del pis principal, que es va construir d'obra.

Malgrat el to medievalitzant del conjunt, com a decoració interior del gran mirador sorgeix una reproducció de les columnes modernistes amb mosaic emprades per Doménech i Montaner en el Palau de la Música Catalana i que també recorden a les columnes del vestíbul de l'Estació del Nord de Ribes.



Casa Chapa

Autor Carlos Carbonell Panella 1914. Gran Via Marqués del Turia, 63-67/ C/ Comte Salvatierra 

Aquest conjunt d'edificis respon a un sol projecte de façana unitari d'una longitud aproximada de 180 m. de desenvolupament, que en realitat consta de 8 parcel·les que tenen en els xamfrans una traça irregular i rectangulars les del front de la Gran Via. Aquestes parcel·les van ser assignades a tres arquitectes diferents que mantenint la unitat compositiva de façana, van projectar diferents solucions de distribucions de les plantes d'habitatges, encara que totes elles recolzades en la implantació d'una escala centrada en segona crugia, celoberts intermedis i cinc o sis crugies de fons edificat. Antonio Martorell edifica entre 1909 i 1911 en Gravador Esteve nº 36 i 38 i en la plaça Canovas del Castillo núm. 1 i 3, Emilio Ferrer en la parcel·la de Gran Via núm. 69 l'any 1911 i a Carlos Carbonell se li assignen les dels número 65 i 67 amb xamfrà a Conde Salvatierra, el projecte del qual data ja de 1913.
Predominen les influències franceses en les formes del xamfrà d'ornamentació art nouveau i la rematada en forma d’ona de la cornisa emfatitza l'homogeneïtat del conjunt.  Té una composició horitzontal determinada per la línia de les balconades seriades que es trenca en els xamfrans, on la verticalitat pren importància gràcies als miradors i rematades. Entre les formes més pròpies de Carbonell destaca la rematada de cornisa en forma d'arc amb les columnes trencallums; en els capitells de les columnes s'observa la influència de Ll. Doménech, que utilitza el recurs de baixar el fust de la seua situació de rematada.

Edifici Sánchez de León

Autor Lucas García Cardona 1896. C/ Sant Vicent Màrtir, 2 amb C/ Santa Catalina

És un edifici dotat d'un eclecticisme lliure i desembolicat, barroc i afrancesat alhora, amb una decoració policroma a causa del contrast de materials o per la inclusió de ceràmiques vidriades. Per a poder obtenir una major superfície dedicada per als comerços el seu petit vestíbul també es disposa en el lateral de la parcel·la. La cantonada adquireix el major protagonisme, no solament enxamfranant-se com en l'edifici de davant, ja esmentat, sinó avançant-se a més sobre el carrer amb el cos de miradors i ampliant el seu esveltesa amb la cúpula amb llanterna sobre el cos de l'àtic. Com en la majoria dels edificis coetanis, la composició de façana de les plantes baixes s'articula juntament amb el pis d'entresòl quedant en la línia de carrer, sent les plantes superiors destinades als habitatges les que configuren els diferents cossos volats de balconades o miradors i quedant l'últim cos esquinçat de les golfes rematat per un impressionant ràfec de fusta. L'ornamentació a força de reminiscències orientals destaca sobretot en l'últim dels seus cinc pisos, on descobrim els finestrals emmarcats per uns bells estípits que culminen en un expressiu cap zoomorfa esculpida amb gran elegància. Les parets de rajola vista no impedeixen que la nostra mirada s'alce cap a l'alt per contemplar la sanefa que separa el cinquè pis de la teulada, una esplèndida decoració a manera de garlanda vegetal que destaca sobre un fons ceràmic roig fosc. Així mateix, l'espectacular ràfec d'artesonat confereix a l'edifici tot l'orgull amb que la graciosa cúpula-mansarda situada en la teulada observa a la ciutat des dels seus elaborats ulls de bou. La totalitat del conjunt de l'edifici resulta de gran harmonia a l'enxamfranar una façana que juga amb els finestrals d'arc de mig punt situats en la primera planta, per a continuar desplegant-se en els pisos restants combinant balconades que entren i ixen als que s’aboquen àmplies finestres rectangulars.

   

Edifici Monforte

 Autor Lucas García Carmona 1896. Plaça de la Reina amb C/ Sant Vicent

És un magnific exemple d'eclecticisme més cosmopolita. Consta de planta baixa, entresòl i quatre pisos. La planta baixa comercial del qual apareix formada per una seriada lògia sostinguda per columnes de fosa en que la seua arqueria queda integrada també el pis d'entresòl, on es van situar els que van ser famosos magatzems Isla de Cuba. Les portades d'ingrés quasi desapareixen en dissimular-se entre els locals comercials, sent aquests i no un ingrés monumental el que caracteritzen les plantes baixes, els pisos superiors es destinaven generalment a habitatges de lloguer i presenten una sèrie d'obertures repetides molt decorats. La utilització de decoracions de policromies amb motius hel·lenístics, frisos amb palmeta i elements ornamentals de gran grandària en ferro colat i les ceràmiques de la seua façana que representen figures de bacants dansant donen un aspecte més luxós a la façana. Així, per exemple, s'empren gruixudes columnes de ferro d'ordre jònic o corinti. La policromia s'estén per la façana mitjançant el contrast entre diferents materials: pedra, rajola envernissada, ferro, fusta, l'ocupació d'estucats i fins i tot peces ceràmiques o de pisa vidriada. En l'actualitat part de l'edifici està ocupat per oficines de CaixaBank.