Edifici de Correus

Autor Miguel Ángel Navarro Pérez 1922. Plaça de l’Ajuntament

La construcció es va iniciar en 1913, en l’antic barri de pescadors de València, i es va acabar en 1922. Pertany a l’estil eclèctic dominant en l'arquitectura oficial. Com la gran majoria dels edificis de Correus de l'època, la monumentalitat de la construcció és un símbol del progrés que van significar les comunicacions postals i telegràfiques en les primeres dècades del segle XX . 

Encara que la façana principal aparenta simetria, és una construcció de planta irregular. El cos central de la façana sobreïx pel que fa als laterals. L'escalinata d'accés al vestíbul, amb el seu sostre de casetons de fusta, apareix així emmarcada per dos parells de columnes jòniques sobre les quals s'alça un arc de mig amb figures al·legòriques. Les escultures del timpà de l'arc de la façana principal representen els cinc continents i l'escut tallat en pedra de la ciutat. Les del coronament que flanquegen el rellotge mostren trios d'àngels portant cartes i símbols telegràfics, junt amb un vaixell i una locomotora de tren, conjunt que fa una al·legoria de les comunicacions per terra i mar. Destaquen també les dues cúpules blavenques amb garlandes daurades en contrast amb la blancor de la façana i les escultures alades que porten els missatges. En la part de l'edifici que dóna al carrer de Correus podem trobar dos lleons en les boques dels quals depositar els enviaments tant a l'estranger com nacionals. 

Una vegada dins, sorprén la gran claraboia de ferro i vidre sobre l'espai oval on la gent espera per a enviar o arreplegar el seu correu. El centre al voltant del qual es desenvolupa tota l'activitat de l'edifici és el Saló Principal, un espai el·líptic cooronat per una gran vidriera artística dissenyada pels germans Mauméjean,composta per 370 panells i unes 3.500 peces de vidre que contenen els escuts de les 48 províncies d'Espanya, i al centre, fabricat en llautó, hi ha l'escut de la ciutat de València simbolitzant l'empresa Correos y Telégrafos.

Al 2004 va ser totalment restaurat. La modificació comportà la restitució d'una torre metàl·lica i envidrada, que incomprensiblement havia desaparegut, de 30 metres d'altura amb una bella escala de caragol per accedir a un mirador i un astrolabi esfèric per l'entramat del qual es colen els rajos de sol que permet gaudir de la façana de l'edifici.  

 

Edifici Punt de Ganxo

Autor Manuel Peris Ferrando 1906. Plaça de l'Almoina, 4

Rep eixe nom perquè la seua ornamentació recorda a una peça de punt de ganxo, ja que juga amb flors, línies sinuoses, corbes i arabescos. Va ser construït sobre l'antiga capella de Sant Valero. Està composta per planta baixa i quatre plantes altes agrupades en segments verticals. La façana està organitzada per trams verticals, emmarcats entre pilastres que imiten troncs. Té diferents balconades uns amb ampits de pedra d'estil modernista i d’altres realitzats en forja de ferro. Els elements decoratius són en blanc sobre roig, i hi ha una certa inspiració gòtica i romànica. En la seua façana podem veure pilastres que imiten troncs. La composició es basa a mostrar el seu propi joc ornamental, amb figures en esquema estructural, columnes i arcs vegetals, sobre fons de gran proporció en color. 

Mercat Central

Autors Alejandro Soler March i Francesc Guàrdia Vial Entre 1910 i 1928. Plaça del Mercat

L'espectacularitat del Mercat Central és innegable. Es tracta d'una de les edificacions més atractives i visitades de la ciutat de València. La seua arquitectura no trenca l'estètica de la plaça, on s'integra a la perfecció amb altres dos importants monuments: la Llotja de la Seda i l'església dels Sants Juanes. És, indubtablement, l'edifici més representatiu de la València que a principis del segle XX avança cap al progrés tecnològic i mercantil i se sent orgullosa del potencial agrícola de la seua horta. Aquesta aposta pel progrés i per la producció agrícola es desprèn de l'estructura modernista del mercat i de l’ornamentació simbòlica que observem en el seu interior. Les cúpules de ferro, cristall i ceràmica (la central arriba als 30 metres d'altura) i els penells que les coronen (la de la cotorra i la del peix), s'integren en una panoràmica paisatgística de torres i campanars eminentment valenciana. La ceràmica, el ferro, la pedra i especialment les vidrieres de colors adornen l'edifici exterior i interiorment. Com a elements decoratius té dos penells: un peix espasa i una cotorra, coneguda pel nom de “Cotorra del Mercat”. Façana de rajola rogenca porta una nota de fantasia modernista que contrasta amb les formes Sezession del Pavelló.

La distribució de l'interior és racionalista, de manera que les parades se situen al llarg d'una sèrie de carrers rectilinis travessades per dos amples vies. Els dos pavellons que flanquegen l'accés principal estan construïts enterament en rajola vista, amb aplicacions de pedra i de ceràmica decorada; mentre que el cos annexionat de Tinença d'Ajuntament segueix la construcció d'influència noucentista i queda rematat per torretes coronades per menudes cúpules semiesfèriques.

Mercat de Colom

Autor Francisco Mora Berenguer 1914. C/ Jorge Juan amb Comte Salvatierra 

Van col·laborar el pintor Ramón Roca i l'escultor Ricardo Tárrega. Mosaics de Noya Tessel·les de Cristall de la casa Manmejean, Trencadis de L. Bru i Ferro Estanislao Capella. Es troba al districte de l'Eixample de València i és un extraordinari exemple d'arquitectura modernista i historicista dins la tradició constructiva valenciana, el més gaudinià de la ciutat, i monument historicoartístic des de 1983. Va ser totalment restaurat en 2003 i ha esdevingut una galeria comercial de luxe.

Té una superfície total de 3.500 m². Presenta planta basilical de tres naus, una central de 18,60 m. d'alçària i dues laterals de 9,70 m. de llum amb volades de 6 m. a cada costat, organitzada en 9 crugies de 7 m de separació. La diàfana estructura, sota la qual es disposaven els llocs de mercat, està formada per arcs de perfils reblats i caragols en els enllaços amb els pilars de fosa que suporten la coberta, de 8 i 5 m d'alçada, amb capitell i base ornamentada. L'accés al recinte es produeix per vuit grans portes que connecten còmodament amb l'entorn en tot el seu perímetre. Fetes de perfils i xapes d'acer i amb elements ornamentals de fosa i forja, les portes s'ubiquen als xamfrans i al centre de cada façana.

Sobre la coberta del pavelló s'alcen dues ximeneres rematades amb formes corbes revestides amb fragments ceràmics. A la façana sud (c/ Jordi Joan) s'alça en un arc ogival de 16 m de clau i 13 m de llum entre suports, amb la profunditat d'una crugia. Enmig de l'arc, una galeria fa de pont entre els dos pavellons situats a cada costat de la façana, la quan està feta a base de rajola, pedra artificial i pedra natural, amb un revestiment de mosaic ceràmic vitrificat en l'arc, les voltes interiors i els pinacles. Aquesta façana presenta un programa iconogràfic i simbòlic completíssim en el qual estan presents des de la volateria (titots, ànecs, gallines faisans, oques, galls) fins a la carnisseria (carns, porcs, vaques, conills), passant per la peixateria (carrancs, cigales, anguiles, peixos, mol·luscs), les hortalisses (carabasses, dacsa, pimentons, cogombres, tomaques), caragols, flors de divers tipus i, per descomptat, la fruita (figues, llimes, albercocs, vinyes, plàtans, melons, magranes, pomes, taronges, peres).

                                                                                                                               

Casa dels Dracs

Autor José Manuel Cortina Pérez 1901. C/ Sorní amb Jorge Juan

L'ornamentació principal són flors i dracs. L'estil de l'edifici va prendre el nom de “medievalisme fantàstic”. L'obra, dins de les limitacions que imposa l'ornamentació, té com a principal objectiu la significació, amb aspectes historicistes heretats del gòtic que aporten un univers de símbols personals: dracs, escuts, locomotores alades, la rosa i greques. Consta de tres altures més un entresòl, tal com manaven les ordenances de l'època. Hi ha una locomotora en la façana. L’estrela que apareix en ella és solament una picada d'ullet a la companyia de Ferrocarrils del Nord. Al costat d'aquests éssers mitològics, barreja d'humà, rèptil i enfiladissa, hi ha columnes volades en les quals s'enrosquen garlandes vegetals, estels i fins i tot una locomotora amb ales. Sobre la façana, on s'alterna el color crema amb el roig del caravista, destaca també el bell forjat de les balconades.

 

Edifici Sagnier o Gómez II

Autor Francisco Mora Berenguer 1905.  C/ Pau 21 i 23

Mora va realitzar aquesta obra a partir d'un projecte d'Antonio Martorell de 1901, del que va mantenir l'organització de buits introduint un radical canvi en el llenguatge. Crida poderosament l'atenció a causa de, entre altres coses, el fet que els murs, en un típic recurs del disseny de Mora, conjuguen la imitació de carreus amb paraments llisos pintats en verd pàl·lid. Els buits estan lobulats i rebaixats amb suaus formes. La decoració, a força de fulles d'acant, està modelada en acusat relleu contrastant amb els balconatges d'obra calada del pis principal. Completen l'efecte miradors de grans llunes de vidre així com coronaments de línies complicades adornades per òculs. S'emfatitza el xamfrà mitjançant un torre circular rematat amb templet de columnes corínties cobert amb cúpula d'escatades teules..

Una important diferència formal veiem entre aquest edifici i el del núm. 31. En aquest. el lateral segueix la mateixa composició decorativa que la façana principal, mentre que en l'edifici del núm. 31 la façana lateral és molt senzilla, sense balconades, amb finestres molt sòbries que contrasten amb la fascinant façana principal que dóna al

En la primera planta d'aquest cos destaca el mirador poligonal de grans obertures coronat amb balconada d'ampit calat de pedra. Acaba la façana amb gablets mixtilinis perforats per òculs, sobre obertures dobles o senzills, combinant-se en els paraments dos acabats: xapat amb ceràmica bisellada de color verd suau i arrebossats de morter amb especejament de cadirat. Formes d'inspiració vegetal es revelen en el tractament dels buits, en les baranes bombades i en els cobrepersianes.

 

Edifici Sagnier o Gómez I

Autor Francisco Mora Berenguer 1903.  C/ Pau, 31

Consta de quatre altures i planta baixa diferenciant la principal amb balconada d'obra sobre el vestíbul i mirador de grans llunes en el xamfrà. Destaca una gran portada trilobulada decorada amb rams de flors. Sobre ella s'alça un balconatge que dibuixa amb mestratge boniques fulles de llorer que formen corones, remarcant amb açò que es tracta de la planta noble o principal de l'edifici. Les balconades de les següents plantes són de ferro amb finestrals també trilobulats. Ací es combina la decoració vegetal amb la imitació de carreus que li dóna cert empaquetatge a l'edifici. En el primer pis podem admirar un gran mirador axamfranat.

Disposa de dues escales, una per al principal més accessible i rellevant, i una altra per a la resta de l'edifici, responent a les exigències burgeses en edificis compartits per propietaris i inquilins. Els murs, en un típic recurs de Mora, conjuguen la imitació de carreus amb paraments llisos. Les obertures són lobulats i rebaixats. La decoració és d'elements vegetals amb acusat relleu en les balconades d'obra que se situen sobre l'accés i coronant el mirador.