Tinglados

Autors José María Fuster y Tomás/ Fausto Elio Vidarte 1914. Port de València

L'alçat frontal d'obra de fàbrica se'ns presenta com un arc de triomf amb dos mastelers en els extrems i dues columnes de fosa en tota l'altura de la façana. La realitat arquitectònica del port és molt variada des del punt de vista dels llenguatges arquitectònics que s'utilitzen. Dues construccions que coincident en el temps i en un període rellevant de l'arquitectura en la ciutat de València són tant els Tinglados com l'Estació Marítima. En ells podem destacar les elegants línies i l'harmoniós conjunt dels dipòsits coberts de mercaderies, la factura general de les quals ha contribuït a embellir el port. I aquest projecte d'Estació Marítima, sense acudir a les decadències de l'estil modernista, ha disposat un edifici de línies clàssiques que es troben a tenor del decorat i ornamentació general de les últimes construccions erigides a València arran de l'Exposició Regional. Els alçats laterals presenten un ritme de quatre pilastres que accentuen l'adreça vertical. En les dues façanes conviuen ornaments de dos períodes ben diferenciats: la sezession i el II imperi. Es repeteixen ornaments en els anells - mètopes amb tríglifs - gotes suspeses en una llarga vertical, elements vegetals i uns altres de ceràmica valenciana.

Estació Marítima del Rellotge

Autor Federico Gómez de Membrillera 1916. Port de València

Es planteja com un edifici representatiu del port, per la seua ubicació i pel llenguatge arquitectònic utilitzat, segons es desprén de la Memòria del projecte. Es construeix en 1914, posterior als Embulls, pel mateix enginyer, Sr. Gómez de Membrillera. No obstant açò, la trajectòria lingüística dels dos edificis acaba sent diferent, per dues raons: d'una banda, la imatge funcional dels Embulls, com a magatzems de mercaderies; d'altra banda, l'edifici del rellotge havia de ser el buc insígnia representatiu dels edificis del port. El Modernisme, avançat els anys deu, perd a València el seu vigor i es comencen a abordar llenguatges “neos” amb distintes influències, com la francesa que ens ofereix. El projecte original es construeix conformement al sistema compositiu general, encara que amb algunes modificacions, com la mansarda que en lloc de semicircular es construeix amb plànols rectes, o les columnes d'ordre superior que són eliminades, o la torre del rellotge a la qual s'afig una balconada. L'edifici és simètric, si exceptuem la torre del rellotge.

Podria albergar en un futur pròxim el museu de Sorolla. 

Palauet d'Aiora

Autor Peregrín Mustieles 1889-1990. C/ Just i Pastor, 35

En els seus orígens va ser alçat com una vila d'esplai. Està elevat sobre la cota del terreny per a prevenir la humitat, es troba envoltat per una balustrada. Es tracta d'un edifici quadrangular compost de planta baixa, planta noble i àtic sota la coberta, amb una torre quadrada en la part central i cúpula de vuit angles iguals coberta amb taulells de reflexos metàl·lics, de cantonades axamfranades que en cadascun dels seus costats obrin dos arcs de mig punt. Té una torre central de planta quadrada, barreja d'estil classicista i amb una combinació de diversos materials en els seus murs, que li donen certa policromia. La coberta és a quatre aigües i presenta una cúpula que adopta forma bulbosa amb teules de reflexos metàl·lics de color daurat. Destaquen la façana principal, precedida d'àmplia escalinata i realçada pel xicotet ressalte del seu cos central, i la posterior per la seua rematada de frontó corb, en la façana principal alberga la imatge de mercuri sota la qual apareix la data de realització de l'edifici. Els buits de la planta noble d'aquestes dues façanes presenten un ampit abalustrat, mentre que en les façanes laterals únicament està la central. En l'actualitat va a ser reformat per a albergar la Universitat Popular d'Algirós.

Casa Ernesto Ferrer

 Autor Francisco Almenar Quinzá 1913. Plaça de l’ajuntament 21/ C/ de les Barques, 2

El nom de l'edifici li ve perquè en aquest lloc es trobava una famosa ferreteria i botiga de parament de cuina, el propietari de la qual era Ernesto Ferrer. La mateixa estava situada en la planta baixa de l'immoble, encara que actualment està ocupada per una entitat bancària. L'edifici fa xamfrà amb el carrer de les Barques per on tenen entrada els pisos alts. També és coneguda com a Casa Peñalva.

El seu estil és eclèctic amb elements ornamentals d'inspiració francesa i algun detall modernista. Consta de planta baixa i cinc altures, la seua façana principal està composta per tres cossos verticals. A ells s'obrin diversos balcons alguns amb balustrades d'obra i uns altres de ferro. El pis principal té un gran balcó que recorre els tres cossos. L'edifici té façanes a més de la plaça de l'Ajuntament, al carrer de les Barques i al carrer Correus per les quals s'accedeixen als pisos superiors. En la façana principal destaca la rematada amb una gran cúpula amb llanterna i la coberta de grans dimensions acabada en pissarra de color negre, una clara influència francesa. En el xamfrà els balcons estan realitzats en pedra. La façana està rematada en color blanc i hi destaca el cassetonat en color ocre, fet que fa ressaltar l'ornamentació.

Casa Bigné

Autor Demetrio Ribes Marco 1911. C/ Pérez Pujol, 5

Va ser construïda per a la família de Ramón Bigné. També és conegut com a edifici de l'Equitativa perquè en el pis principal (primera planta) es van situar les oficines de l'Equitativa dels Estats Units del Brasil, la resta d'altures estaven destinades a habitatges.

 

Té una clara influència del corrent modernista austríac Sezession. Va ser construït a instàncies de Ramón Bigné per al seu habitatge particular. Les obres les duria a terme el mestre d'obres Adolfo Bueso Mallol, que va seguir les ordres estrictes de l'arquitecte. Consta de planta baixa i quatre altures. Destaca en la seua façana la disposició vertical i l'ornamentació sòbria però clarament modernista. És el cas dels dos escuts de la ciutat de València en la segona altura, molt similars als que va realitzar el mateix arquitecte en l'estació del Nord de València o la rosa de Mackintosh de l'escola de Glasgow. Destaquen també la decoració vegetal en la barana dels balcons de forja de ferro.

L'austeritat i la geometrització de diferents elements acosten a l'edifici a l'estil arquitectònic racionalista. En el vestíbul de l'edifici es troba un panell ceràmic dissenyat pel propi arquitecte, bona mostra dels acurats acabats amb els quals va comptar l'edificació.

Casa Boldún

Autor  Antonio Martorell Trilles 1914. C/ Pérez Pujol, 3 amb C/Correus, 8

És un edifici que consta de planta baixa i quatre altures. És probable que l'encàrrec de la construcció de l'edifici es realitzara a instàncies de la família de la famosa actriu sevillana Elisa Boldún. El seu fill, Salvador Pascual Boldún, va ser un prestigiós fotògraf de l'època que es va fer càrrec de l'estudi del fotògraf Antonio García Peris, passant a denominar-se Casa García-Boldún. Aquest estudi es trobava molt pròxim a Casa Boldún, en l'actual plaça de l'Ajuntament.

Del conjunt arquitectònic, destaca en la façana la seua elaboració en pedra que contrasta amb els taulells de color verd, la rica i cuidada ornamentació modernista valenciana amb influència del corrent austríac Sezession i les escultures en pedra de la primera planta, al costat dels balcons. La façana està rematada en la seua part superior per pilastres amb decoració vegetal.

Compta en la primera planta amb singulars finestrals tripartits en les façanes que donen al carrer Pérez Pujol i carrer Correus. És de ressenyar també la disposició en forma d'espiga de les baranes en forja de ferro dels balcons. 

Hotel Reina Victoria

Autor Luis Ferreres Soler 1910. C/de les Barques amb C/ Pérez Pujol

Va ser construït per a ús residencial i oficines del banc del Rio de la Plata encara que al poc temps es va convertir en establiment hoteler, ús que continua exercint actualment.

 

De totes les construccions de l'arquitecte, tal vegada siga aquesta la que compta amb uns acabats més cuidats. L'edifici va ser premiat en 1912 per l'Ajuntament de València”per reunir condicions artístiques mereixedores d'aplaudiment”.

Compta amb planta baixa que es troba ocupada per una entitat bancària, quatre altures i àtic. En la façana destaquen les marquesines, l'ornamentació floral, la cura treballe de ferreria en la planta baixa i un mirador central que dóna al xamfrà del carrer Barques amb carrer Pérez Pujol, que està envidrat en la segona i tercera planta i que dóna pas a un ampli balcó en la quarta altura rematat amb una elaborada marquesina de ferro forjat.

És l'hotel, que segueix en actiu, més antic de la ciutat i en ell es van allotjar diversos intel·lectuals abans i durant la guerra civil espanyola com Ernest Hemingway, Jacinto Benavente, Federico García Lorca, Robert Capa o Ilyá Ehrenburg. Va ser reformat l'any 2016 i actualment pertany a la cadena hotelera One Shot que opera amb el nom d'One Shot Palacio Reina Victoria 04.